A través d’un recorregut de més de 300 pàgines originals, aquesta exposició cobreix més d’un segle d’història del còmic occidental com a mitjà de comunicació de masses. Tot i que la forma d’expressió seqüencial es remunta a les pintures rupestres prehistòriques i reapareix una vegada i una altra a través dels jeroglífics egipcis, la pintura narrativa medieval o els salteris i llibres d’hores, la historieta tal com la coneixem és una forma que sorgeix amb els mitjans d’impressió massius, al mateix temps que la premsa de masses i gairebé alhora que la fotografia i el cinema, amb el qual sovint comparteix l’imaginari.

Des que el suís Rodolphe Töpffer va dibuixar una sèrie de divertides historietes per als seus estudiants a mitjan segle XIX i, més endavant, autors com Richard Felton Outcault van adoptar com a norma el filacteri o bafarada de text, el còmic ha estat un mirall de la realitat capaç de reflectir els canvis de la societat i, sobretot, els models d’imaginació. Al mateix temps, el còmic ha estat el motor d’aquestes transformacions o ha aportat fascinants anticipacions dels canvis, la qual cosa queda palesa al llarg d’aquesta exposició mitjançant l’obra d’autors com George Herriman, Milton Caniff, Alberto Breccia, Moebius o Enki Bilal.

Encaixant les obres en cada moment històric –el crac del 29, la Guerra Civil espanyola, la Segona Guerra Mundial, el Maig del 68, les juntes militars a l’Argentina, l’11S– i en el context de la trama que configuren amb altres formes de la cultura popular, es proposa un recorregut a través de la història del còmic per descobrir en què pensen i com ens han pensat les vinyetes al llarg del segle XX i les primeres dècades del segle XXI.