En l’àmbit del còmic, la modernitat va florir entorn de l’eix Itàlia-Argentina abans d’esclatar a Europa a través de França. Al voltant de la figura de l’escriptor Héctor Germán Oesterheld, de la seva editorial Frontera i de les revistes Frontera i Hora Cero va sorgir un camp d’experimentació en què van participar autors argentins i també historietistes acabats d’arribar d’Itàlia, com Hugo Pratt. A través de sagues que avui són icones de la historia del còmic argentí, com El Eternauta, d’Oesterheld i Solano López (i en una segona versió amb dibuixos d’Alberto Breccia), i d’obres com Sargento Kirk, d’Oesterheld i Breccia, van cristal·litzar possibilitats que han condicionat el destí del còmic contemporani.

Alberto Breccia, tot i que va començar treballant a partir del clarobscur de Milton Caniff, després va modular totes les possibilitats expressives imaginables de la pàgina com a fonament de por, angoixa i terror. I no solament els seus fills Enrique i Patricia Breccia van seguir els seus ensenyaments, sinó que la seva empremta es por percebre en l’obra d’autors com José Muñoz o Frank Miller. A un costat de l’Atlàntic, Oesterheld, Breccia, Quino, Horacio Altuna o Juan Giménez; a l’altre, Sergio Toppi, Guido Crepax, Vittorio Giardino o Andrea Pazienza; al mig, l’eterna singladura de Corto Maltès, d’Hugo Pratt.