Winsor McCay, George Herriman, Frank King i altres artistes com Lyonel Feininger van obrir la porta a l’experimentació i l’avantguarda visual des de les pàgines dominicals però, ben aviat, les tires de premsa diàries, amb el seu blanc i negre i la seva atenció a la vida quotidiana, van guanyar-se els lectors. Amb el crac del 29 es va imposar, a més, el sistema d’estudis: agències com el King Features Syndicate, creada per William Randolph Hearst, o el Chicago Tribune Syndicate van afavorir l’aparició del còmic d’aventures, que feia possible evadir-se de la cruesa quotidiana de la Gran Depressió.

Mentre que algunes tires com Dick Tracy de Chester Gould, Thimble Theatre d’Elzie Segar o Li’l Abner d’Al Capp responien amb acidesa, cinisme i humor a la situació social, també es consolidava l’estil dels funny animals gràcies a Disney i es multiplicaven els gèneres d’aventura: des de les exòtiques acrobàcies del Tarzan de Harold Foster i la ciència ficció del Flash Gordon d’Alex Raymond fins a la vivor dels personatges de Milton Caniff que, amb Terry and the Pirates, va gestar una veritable crònica de la Segona Guerra Mundial i el naixement d’un estil basat en el clarobscur.