En acabar la Segona Guerra Mundial van triomfar a França i Bèlgica les publicacions juvenils, entre les quals la revista Tintin i Le Journal de Spirou. Cada una d’aquestes dues revistes competidores va reivindicar la seva pròpia línia editorial, fins al punt que es van crear dues escoles molt diferenciades: l’escola de Brussel·les, caracteritzada per la línia clara d’Hergé, i l’escola de Marcinelle, representada per André Franquin. El 1959 va néixer una altra revista important, Pilote, que des del primer número va tenir un gran èxit amb Astèrix, la mítica sèrie de René Goscinny i Albert Uderzo. Pilote va portar el còmic al gran públic i va donar a conèixer una nova generació de dibuixants: Jacques Tardi, Jean-Claude Forest, Jijé i Didier Comès, entre altres.

Després del 1968 va gestar-se una altra gran revolució amb la consolidació d’un còmic adult, que aspirava a ampliar horitzons amb nous temes i noves estètiques: L’Écho des Savanes, Métal Hurlant, Fluide Glacial i més endavant (À SUIVRE) s’inscriuen en aquest moviment, amb projectes editorials radicals i innovadors.