A LES FRONTERES DEL VISIBLE

L'esperit humà insisteix a aclarir la confusió. Símptoma del nostre malestar davant d'una realitat incerta, el «què és això?» ha reemplaçat el «per què?» de la nostra infantesa. Tanmateix, aquesta necessitat d'estructurar la realitat comporta el risc de limitar-ne el sentit. El desenfocament, en canvi, s'alimenta de la nostra experiència, que es desplega en el temps i ateny el nostre interior més profund.

Els artistes recorren a aquest efecte per qüestionar les nostres maneres de percebre, convidar-nos a tornar a la font mateixa de la mirada i animar-nos a deixar enrere la lectura unívoca de la realitat. Alguns exploren els límits del visible reprenent el vocabulari de la imatge científica, des de la visió de l'infralleu fins a la immensitat del cosmos (Gerhard Richter, Thomas Ruff). D'altres alteren els referents tradicionals de la representació, jugant amb la indefinició més que no pas amb l'oposició entre figuració i abstracció (Hiroshi Sugimoto, Hans Hartung). I d'altres posen a prova l'espectador i estimulen enginyosament la seva agudesa visual evocant la circularitat de la retina en les seves obres (Wojciech Fangor, Ugo Rondinone, Vincent Dulom).