ELOGI DE LA INDEFINICIÓ

El món és difús, per molt que intentem dibuixar-ne els contorns. Les seves dimensions i els seus temps s'estenen contínuament i dificulten fixar focus definitius, com els miratges de Bill Viola, que ens mostren fins a quin punt poden ser enganyats els nostres sentits. La identitat també és indefinida, està constantment en evolució, i revela totalment o parcialment les seves facetes, tant als altres com a nosaltres mateixos (Óscar Muñoz, Hervé Guibert, Bertrand Lavier). Entre la memòria incerta del passat (Eva Nielsen) i el rebuig de la representació estàtica del present (Mame-Diarra Niang), el desenfocament esdevé una recerca d'identitat.

Resultat d'una certa ingenuïtat tècnica, però també garantia d'espontaneïtat de l'instant que es capta, en la fotografia amateur el desenfocament reflecteix la vida en la seva màxima realitat. Permet deixar testimoni dels llocs més íntims, dels més difícils de narrar i, per tant, mostrar allò que sovint escapa a la mirada.

De vegades, la vaguetat que comporta el desenfocament pot revelar la part més animal de l'ésser humà (Pipilotti Rist).